When precarity becomes normality

0a3e2-post-image-no-future

When precarity becomes normality

Quan la precarietat esdevé normalitat

When a frog is put into a pot of boiling water and burns, it jumps out. However, if it’s put into a pot of cold water which is warmed up slowly, the frog doesn’t actually realise what’s happening to it and ends up dead. This metaphor is a fair represenatation of the situation of the young people of the Catalan Countries: unpaid work experience placements, having to sign training contracts for under the minimum wage (€748.30 a month in Spain), working in a job for which you’re overqualified, doing unpaid overtime or working without a contract; this is daily life for many young people. Figures in the world of business tell us that this is normal; that young people must first gain experience by doing jobs that we may not like, and that in an undetermined future this experience will permit us to access a better career. Some accept this discourse with resignation and normality, believing that the situation has and will always be that way; in any case, the general feeling is one of having been ‘ripped off’. As everybody says, we are the most qualified generation in history. We were promised good jobs, as long as we studied and received a tertiary education. The sad reality is, that in 2010 in the Spanish State, only 50% of graduates had a job that corresponds to their level of studies.

——————

Quan poses una granota en aigua bullint i s’escalda, salta. En canvi, si poses la granota en aigua freda i la vas escalfant poc a poc, la granota no s’en dona compte i acaba morint. Aquesta metàfora, representa molt bé la situació actual que el jovent dels Països Catalans patim: fer pràctiques universitàries gratuïtament, signar contractes formatius amb salaris per sota el SMI (a Espanya de 748,30€ ), treballar en feines per les quals estàs sobrequalificat, no cobrar les hores extraordinàries o cobrar en negre; són el pa de cada dia per a molts joves. Els empresaris ens diuen que és normal, que cal acumular experiència laboral en feines que no ens agraden, per tal que en un futur indeterminat aquesta experiència es valoritzi i aconseguim una millor feina. Hi ha qui accepta aquest discurs amb normalitat i resignació, creient que sempre ha sigut així i que sempre serà així.; tanmateix, el sentiment general es de sentir-se estafat. Com tothom diu, som la generació més preparada de la història. Se’ns va prometre, que estudiant i arribant a l’educació terciària tindríem un treball digne. La trista realitat es que l’any 2010 a l’Estat Espanyol la meitat dels titulats en educació terciària, tenen una feina adequada a la seva formació.

PSOE-PP-CCOO-BOE-ECAS_ARAIMA20120822_0033_24

The job market of the Catalan Countries is a fragmented one. While the adult population tend to enjoy more advantageous working conditions (stability, flexible working hours, a decent salary etc.) the young and especially female population suffers disproportionately from precarity (part time and temporary contracts, working without a contract, etc.). This segmentation is down to two factors. Firstly, the excessive use of temporary contracts for non-justified circumstances. Spanish legislation has permitted an excessive use of temporary contracts, creating a division within the working class between insiders (workers with stable jobs) and outsiders (workers with unstable jobs). The second factor is related to compensation for dismissal. In the Spanish State, it is mesured according to the numbers of years worked, and therefore the older the worker the more the company must pay to dismiss him or her (be that for an objective or inappropriate reason). Consequently, during difficult times when companies cut back, they tend to keep older workers and dismiss younger ones to save on dismissal pay. In other words, the segmentation of the employment market in the Spanish State is accompanied by a numerical ajustment in situations of crisis. This implies that the first to be dismissed are those who will receive less dissmissal pay: temporary workers and permanent workers who are less experienced; positions primarily occupied by young people and women.

——————

El mercat de treball dels Països Catalans, és un mercat fortament segmentat. Mentre que la població adulta sol gaudir de condicions de treball més avantatjoses (estabilitat laboral, bons horaris de treball, sou decent, etc.) la població jove i sobretot femenina concentra gran part de la precarietat (contractes temporals i parcials, sous en negre etc.). Aquesta segmentació es deu principalment a dos factors: En primer lloc, l’excessiu ús de contractes temporals per a situacions no justificades. La legislació espanyola ha permès una excessiva proliferació de contractes temporals, creant una divisió dins la classe treballadora entre els “insiders” (treballadors estables) i “outsiders” (treballadors no estables). El segon factor, està relacionat amb la indemnització per acomiadament. A l’Estat Espanyol aquesta es mesura segons els anys treballats, i per tant a més antiguitat del treballador, més han de pagar les empreses per a acomiadar-lo (ja sigui de manera improcedent o objectiva). Això fa que en situacions d’ajust, els empresaris triïn acomiadar els treballadors amb contractes indefinits amb menys antiguitat: la gent jove. Com podem veure en el gràfic 3, els primers llocs de treballs destruïts durant el període de crisi van ser els temporals. Tot i això a partir del primer any de la crisi, veiem com també es destrueixen un gran nombre de contractes indefinits, sobretot els de menys antiguitat. En resum, la segmentació del mercat de treball de l’Estat Espanyol va acompanyada d’un ajust numèric en situacions de crisi. Això implica que els primers en ser acomiadats, son aquells qui reben menys indemnitzacions: Els treballadors temporals i els fixes amb poca antiguitat; llocs de treball ocupats sobretot per joves i dones.

turistes-esperen-turistic-FRANCESC-MELCION_ARAIMA20140915_0204_1

How have we got to this situation? Spanish business leaders may deliberately point out that the main problem is the excessive rigidness of the jobs market, but the truth is that the problem lies with the demand in jobs, and not the supply. In other words, the problem lies in the productive model. During the years of growth, the Catalan Countries based their growth in sectors such as construction and tourism, where temporary service and labour contracts are the norm. Other sectors of added value, or industry, have been largely ignored. For years, growth was based on sectors with a low added value and low investment in technological and human capital. Many young people thought that it would be more profitable to leave education and work as a builder in the construction industry or in the hospitality industry (as opportunity costs of studying was very high) than finishing post-16 secondary education, beginning at university or enrolling in technical education. This has provoked a situation in which the educational structure of young people form an egg-timer shape; few young people with basic education (with record drop-out levels), few young people with an intermediate education (especially a professional qualification) and many university graduates. Today, many business owners speak of an ‘excess of graduates that must be reduced’. The real problem, however, is that our economy is based on sectors with very little added value, where Research, Development and Innovation gets no support.

——————

Com hem arribat fins a aquesta situació? Si bé l’empresariat espanyol assenyala de manera deliberativa, que el principal problema és l’excessiva rigidesa del mercat de treball; la veritat es que el problema no es troba en l’oferta, sinó en la demanda de llocs de treball; és a dir, en el model productiu. Els Països Catalans han basat el seu creixement durant els anys de bonança en els sectors de la construcció i el turisme, sectors on els contractes d’obra i servei, i contractes temporals eventuals, són recurrents. Altres sectors d’alt valor afegit, o la indústria, han estat abandonats a la seva fortuna. Durant anys s’ha basat el creixement en sectors amb baix valor afegit, baixa inversió en capital humà i tecnològic. Molts joves veien com els era mes beneficiós deixar els estudis i posar-se a treballar de peó de la construcció o de cambrer (en tant que els costos d’oportunitat d’estudiar eren molt alts), que acabar la formació secundària post-obligatòria i començar una carrera o un grau superior de FP. Aquest fet ha provocat que avui dia l’estructura formativa dels joves, presenti una forma de rellotge de sorra: Molts joves sense formació bàsica (amb una taxa rècord d’abandonament escolar), pocs joves amb formació mitjana (especialment Formació Professional) i molts joves universitaris. Aquesta estructura fa que avui dia molts empresaris parlin d’un excés de titulats universitaris que cal reduir, quan el vertader problema es que el nostre sistema productiu està basat en sectors de molt baix valor afegit, i no es potencia en cap cas la recerca i el desenvolupament.

ceoe3

Using the excuse of high youth unemployment and the overqualified status of thousands of young people, the Popular Party (PP) and the main organisation of business owners, the CEOE, have carried out reforms that plunge young people entering employment from education into precarity. A ‘grey area’ is being created between education and employment, in order to eliminate the boundary between the right to employment and other juridical necessities, and as a result reducing working rights. Academic internships, non-work internships, work experience placements for graduates or training internships; these are ways of contracting workers with few rights (working rights and social security rights), a serious form of precarity for young people. An example of this crusade against working rights was a speech by the President of the Circle for Businesspeople, Monica de Oriol, reclaiming being able to pay salaries under the minimum wage for young people with few qualifications.

If before the crisis the majority of permanent contracts came from the transformation of temporary contracts, the period beginning in 2007 has witnessed thousands of jobs were destroyed by the non-renewal of temporary contracts. As we have already noted, the economic adjustment has happened in a numerical manner (dismissals) and has mainly affected the most vulnerable workers, young people and women. Those who believed that leaving education and entering employment in low-qualified jobs find themselves in an impossible situation. They cannot find work in the construction sector, (shrunk to a bare mínimum), and tourism cannot take on as many workers that are looking for work. Neither can they go into education due to the increase in university and professional training fees (especially in Catalonia). These young people, unfairly named Neets (Not in employment, education or training) have been scapegoated and labelled as lazy by the government and by business leaders, therefore justifying cuts in benefits and grants.

——————

Agafant com a excusa l’alt atur juvenil i la sobrequalificació de milers de joves, el Partit Popular (PP) i la patronal (CEOE) han dut a terme reformes laborals que precaritzen el salt dels joves del centre formatiu al mercat de treball. S’està creant una “zona gris” entre formació i treball, a base de desdibuixar la frontera entre el dret del treball i els altres ordenaments jurídics, conseqüentment reduint-ne el pes dels drets laborals. Les pràctiques acadèmiques, les pràctiques no laborals, els contractes en pràctiques per a treballadors titulats o els contractes de pràctiques de formació i aprenentatge; són formes de contractació que incorporen drets minvants per als treballadors (tant a nivell laboral com de Seguretat Social) tot suposant una important font de precarietat. Una mostra d’aquesta ofensiva contra els drets laborals n’és la intervenció l’abril passat de la presidenta del Círculo de Empresarios Mónica de Oriol, reclamant poder pagar salaris per sota el SMI als joves poc qualificats.

Si bé abans de la crisi la major part de contractes indefinits de nova creació provenien de la transformació de contractes temporals; a partir del 2007 es comença a destruïr milers de llocs de treball a base no renovar els contractes a temps determinat. Com hem dit, l’ajust econòmic s’ha produït de manera numèrica (acomiadaments) i ha afectat principalment als treballadors més vulnerables, joves i dones. Tots aquells que van creure que deixant els estudis i entrant a treballar en feines de baixa formació aconseguirien més beneficis que seguir estudiant, es troben ara en un carreró sense sortida. Ni troben feina en tant que el sector de la construcció està enfonsat, i el sector turístic no pot absorbir tanta quantitat de treballadors; ni poden estudiar degut a l’augment de taxes universitàries de Formació Professional (especialment a Catalunya). Aquests joves, malanomenats Ni-Ni (ni estudia ni treballa), han servit d’excusa al govern i patronal per acusar la joventut de mandrosa i així justificar retallades en prestacions i subsidis.

Catalunya-Dentrada-Igualment-UE-Espanya_ARAIMA20121024_0017_1

At the moment, the crisis has accentuated the precarious situation of the young people of the Catalan Countries, restricting their emancipation and personal development. Despite the average age of emancipation before the beginning of the crisis and the housing bubble already being high, the result of the crisis has meant that many young people have found it impossible to leave home. Having no income causes families to regroup; sons and daughters go home to live with parents, parents who move back and live with granparents, and extensive families who have no choice but to live under one roof, often dependant on a few of its members’ pensions. The most “fortunate” and qualified have been able to emigrate and have found work that permits them to develop their career. At the moment, the Spanish state is a net exporter of young labour, and is the source of a mass exodus. It is calculated that between 2009 and 2012, more than 218,000 young people have left the Spanish State, principally to settle in the British State (105,000) and Germany (25,000).

——————

Actualment, la crisi ha accentuat la situació de precarietat dels i les joves dels Països Catalans, impedint-los la emancipació i el desenvolupament d’un projecte vital. Si bé és cert que abans de la crisi amb la bombolla immobiliària l’edat d’emancipació era molt elevada, amb l’arribada d’aquesta i amb la pèrdua de la feina, per molts joves marxar de casa els pares ha esdevingut gairebé impossible. La manca d’ingressos provoca reagrupaments familiars: Fills que tornen a casa els pares, pares que tornen a casa els avis, i families extenses obligades a viure juntes, moltes vegades depenent només de la pensió d’alguns dels seus membres. Els més “afortunats” i qualificats, han pogut emigrar a l’estranger i han trobat una feina que els ha permès en major o menor mesura desenvolupar el seu projecte vital. Actualment existeix a l’estat espanyol un vertader èxode migratori de joves. Es calcula que entre 2009 i 2012, més de 218.000 joves han emigrat a l’Estat Espanyol, principalment al Regne Unit (105.000) i a Alemanya (25.000).

corredor-mediterraneo--647x300

Now that we have diagnosed the effects of precarity on our young people, let us focus on the solutions that we in Joventuts d’Esquerra Republicana and the European Free Alliance Youth propose (based on the programmes of our mother parties).

First of all, we must get out of the crisis and that means increasing the numbers of jobs. Austerity does no more than plunge society even deeper into a humanitarian crisis that provokes more poverty and more social exclusion. The only solution to the crisis, as it was during the 1930s, is to stimulate demand. The European Union’s institutions must be on the vanguard of these policies and stimulate those sectors which generate work and a positive impact on the economy. This would be financed through a public investment bank. One such example would be the Mediterranean Corridor, a highly connected railway on the coast of the Catalan Countries, from the Valencian Country to Northern Catalonia. It would permit us to reduce the cost of exportations to Europe, become a logistical platform equal to Rotterdam for distribution of goods imported from Africa and Asia. We must take inspiration from the spirit of the New Deal and adapt it to the Europe of the 21st Century. Basically, a change in the production model is needed that abandons further development of construction and beach tourism and invest in high added value sectors such as renewable energy, biomedicine etc. Only such sectors are capable of creating jobs of a high quality.

——————

Un cop diagnosticada l’efecte de la xacra de la precarietat sobre els i les joves, cal destacar quines són les propostes que defensem tant des de les Joventuts d’Esquerra Republicana, com des de l’European Free Alliance Youth (passant pels nostres partits mare).

En primer lloc cal sortir de la crisi i per tant incidir sobre la demanda de llocs de treball. L’austeritat no fa mes que enfonsar-nos en una crisi humanitària que dia rere dia provoca més pobresa i més exclusió social. Per tant, avui, com durant la gran depressió als anys 30, la única sortida a la crisi passa per polítiques d’estímul de la demanda. Cal que la UE es posi al capdavant d’aquestes polítiques i estimuli directament a través d’un banc públic d’inversions, aquelles sectors que generin un impacte positiu sobre l’economia i generin llocs de treball. Un exemple clar d’aquestes infraestructures és el corredor mediterrani. Aquesta “autopista ferroviària” que ressegueix la costa dels Països Catalans des del País Valencià fins a la Catalunya Nord, ens permetria reduir el cost de les exportacions a Europa, i esdevenir una plataforma logística comparable al port de Rotterdam, per a la distribució de mercaderies provinents d’Àfrica i Àsia. Cal agafar l’esperit del New Deal dels anys 30 i adaptar-lo a l’Europa del S.XXI. En resum, cal forçar un canvi de model productiu que abandoni els sectors de la construcció i el turisme de sol i platja, per posar èmfasi en sectors d’alt valor afegit com les energies renovables, la biomedicina, etc. Només aquests sectors son capaços de crear ocupació de qualitat.

Youth Guarantee

One proposal regarding the supply side of the labour market is the reduction in fees for students wishing to follow vocational courses. We have already stated that the Catalan Countries, in comparison to the European average, have more young people with no qualifications at all and very few with functional qualifications. These young people should be given the opportunity, given that they are currently unemployed, to begin studying.

Another indispensable sector in the future will be the social and solidary economy. Cooperatives (whatever type they may be) and ethical banks are a model for the economy of the future. We need a business model which distributes profits in an equal manner from the beginning, and a model where the difference in salary between workers is minimal.

Finally, the institutions of the EU must reinforce policies which have historically had a very positive impact on young people, such as the Erasmus + programme and the European Youth Guarantee. The Union must begin believing in youth policies and dedicate a substantial part of its budget to them. Social policy must be a priority to show citizens and especially young people that the European Union doesn’t only look out for the interests of German banks.

——————

Una proposta en relació a l’oferta en el mercat de treball és la reducció de les taxes per als estudiants de Formació Professional. Com hem dit als PPCC en comparació a la mitjana de la UE hi ha molts joves sense cap tipus de formació i pocs amb formació ocupacional. Cal que aquests joves poc qualificats, aprofitin el fet de no trobar feina, per a posar-se a estudiar.

Un altre sector indispensable de cara al futur és l’economia social i solidària. Les cooperatives (siguin del tipus que siguin), la banca ètica, o les societats laborals; són la llavor de l’economia del futur. Cal un model empresarial que distribueixi els beneficis de manera equitativa des del principi, un model salarial on el diferencial salarial entre treballadors sigui baix.

Finalment, cal que la UE reforci aquelles polítiques que històricament han tingut, o poden tenir un impacte molt positiu sobre el jovent: El programa Erasmus+ i la Garantia Juvenil Europea. Cal que la unió es cregui les polítiques de joventut i hi aporti una bona part del seu pressupost. Cal que les polítiques socials siguin una prioritat per demostrar a la ciutadania i en especial a la joventut, que la UE no només mira pels interessos de la banca alemanya i les seves sucursals.

Max Zañartu/Vice-president of EFAy

 

Advertisements